Manresa-Montserrat fent més distància del compte

Després de la caminada Vic-Artés, al dia següent volia fer-ho una mica més suau per recuperar. Menys distància, tranquil…

Aquest era el pla i així va anar fins una miqueta abans d’arribar al km 13, quan em vaig equivocar en un trencant seguint una fletxa groga que no era (se suposava que seguia el Camí de Sant Jaume). Ho vaig fer amb dutbtes, però com que després vaig anar trobant altres fletxes grogues em va semblar que anava bé així que vaig continuar.

Fruit d’aquest error vaig fer uns 12km més del compte (6 d’anada i 6 de tornada), que a més van ser prou cansats ja que van incloure pujada i baixada doble de muntanya… i cursa davant d’un bou. Efectivament, vaig anar tirant fins a un creuament novament confús que em va portar a un cul-de-sac on un cartell prohibia seguir endavant i avisava a qui ho fes que s’endinsava en una finca amb animals en estat salvatge (i això que encara cent metres abans, travessant un petit rec, hi havia una enèssima fletxa groga). Total que, mentre estava pensant en la situació i traient la càmera per fer una foto del cartell, d’un lateral on no hi havia cap tanca en van sortir dos bous. Un d’ells es va quedar mirant i prou, però l’altre es va posar a bramular mentre trotava cap a mi amb molt mala cara. Com que el trot semblava convertir-se en cursa, vaig deixar-me estar de fotos i em vaig posar a córrer cap al lloc per on hi havia arribat… i vaig fer bé perquè calculo que el bou no devia estar a més de 10 metres (posa-n’hi 15 per si exagero fruit del moment de nervis). Per sort després de perseguir-me durant uns instants devia concloure que jo no era una amenaça i em va deixar seguir tan ràpid com vaig poder muntanya amunt.

Quan vaig creure que estava salvat, vaig parar a fer un mos i vaig seguir fins que vaig tornar al punt d’error. Des d’allà, ja vaig seguir el camí correcte fins al Monestir de Montserrat. Aquests darrers quilòmetres es van fer llargs, però finalment vaig poder arribar-hi en gairebé 8 hores i mitja. Van ser 37 km dels 25 previstos.

Restes que vaig fotografiar just abans de la trobada amb el bou

Restes que vaig fotografiar just abans de la trobada amb el bou (no és broma)

Montserrat quan encara faltava força estona per arribar-hi

Montserrat quan encara faltava força estona per arribar-hi

Vistes des de dalt

Vistes des de dalt

Arribant a Montserrat

Arribant a Montserrat

Perfil de l'entrenament

Perfil de l’entrenament (l’error es veu doble a la part central)

Track

Track

Vic – Artés pel Camí de Sant Jaume

Fins ara havia fet entrenaments suaus, molt allunyats de la Trailwalker (almenys en distància recorreguda). Així que fa uns dies em vaig animar a posar-me la motxilla i sortir de Vic en direcció a Artés pel Camí de Sant Jaume. En total són 44 km, menys de la meitat que la caminada solidària però en un terreny força més difícil (sobretot en la primera part, en la pujada a l’Estany).

En total van ser 8 hores de camí, inclosa petita parada a l’Estany per fer un cafè i en un altre punt proper a Calders per dinar. Una bona conclusió pels peus: la vaselina és miraculosa i gairebé garanteix que no hi haurà butllofes. Això sí, abans de posar el mitjó cal amarar el peu en tota la seva extensió.

Algunes fotos i el mapa (descarregueu el track):

Erugues en processó

Erugues en processó

Santa Maria de l'Estany

Santa Maria de l’Estany

Camí de Sant Jaume

Camí de Sant Jaume

Pel Bages

Pel Bages

Dades de perfil i temps

Dades de perfil i temps

Prop de Calders

Prop de Calders

Arribant a Artés

Arribant a Artés

Cliqueu la imatge per descarregar el track

Cliqueu la imatge per descarregar el track

Javi

Sitioclub ens patrocina!

Estem molt contents i agraïts al Miquel Pujol i a Sitio Club, ja que s’han ofert a patrocinar el nostre equip amb unes samarretes fetes expressament per a l’ocasió. Són samarretes molt xules i d’excel·lent qualitat, i a més les proves de disseny que ens han enviat ens han encantat. Aquí les teniu:

Samarretes Wacky Walkers

Què us sembla? Nosaltres ja estem desitjant que arribin per emprovar-nos-les i, encara més, posar-nos-les i deixar-les ben suades d’aquí a un mes exacte a la Trailwalker!

Sorteig Solidari de El Cep Celler

logocepEl Cep Celler col·labora amb els Walcky Walkers organitzant un sorteig solidari.

El Cep aporta un fantàstic lot de vins i caves que es sortejarà a principis d’abril. rifa

El Cep, obert des de l’any 1991, ofereix una àmplia gama de productes: vins a granel, vins embotellats, destil·lats i destaca per oferir gran qualitat i bon servei.

Trobareu El Cep al C. Anselm Clavé, 41 de Blanes. També a Facebook i a Twitter.

No deixeu de visitar-lo i de participar en el sorteig!

 

 

Entrenament seminocturn

Dissabte cinc membres de l’equip vam fer el primer entrenament de grup i vam triar un tastet de la Ruta del Carrilet, que serà per on passarà la Trailwalker. En concret, vam fer el tram Girona-Llagostera (uns 20 km).

El ritme va ser prou bo i la darrera hora aproximadament la vam fer de fosc, així que vam poder estrenar els frontals i estar atents esperant veure algun porc senglar. No en va sortir cap, però sí que vam haver d’esquivar força gripaus.

Al final, vam tenir prou bon ritme i vam arribar a Llagostera en el moment just per endrapar una mica.

Girona-Llagostera

Una proposta social en un entorn laboral: els dinars i esmorzars solidaris

Treballo a un institut. Fa molts anys, ja, buf!… molts, però no massa, per sort. Sempre he estat disposat a organitzar amb altres companys i, de vegades, per inciativa pròpia, dinars per compartir alguna cosa més que un mal gust de boca o el coragre de cada dia. Ara ja feia uns quants cursos que m’havia refredat per motius diversos i no proposava cap dinar. Sense anar més lluny, fa poques setmanes una companya em va dir: “No farem una d’aquelles paelletes?”… i jo vaig dir que no, que no en tenia ganes, que els horaris no acompanyaven i que anem molt cansats i tot això i tot allò… Bé, gràcies als Wacky Walkers i al projecte solidari d’ IO Trail Walker, he trobat la raó suficient per tornar-hi… i, a més, ara torno a sentir com és d’important en un centre que els professionals trobin espais desetressants per conèixer-se i parlar de qui som i què ens agradaria fer en la nostra feina, lluny de la immediatesa del canvi de classe. Els meus companys m’han demostrat que un dinar és l’excusa perfecta per ser, també, solidaris amb un bon objectiu.

Ho hem muntat així:

Un dilluns (és el dia que treballem tarda i molta gent aprofita per dinar al centre) de cada mes: febrer, març i abril, oferim un dinar complert d’arròs, amanida, pica-pica, beguda, postres i cafè per 15 euros, dels quals 5 euros són per donació al grup Wacky Walkers. La primera paella (de faves i carxofes!! Mmmmm!!) ha recaptat 150 eurets… bons!! En queden dues més i ja tenim clientela garantida!! El dia 25, dilluns passat, vam mobiltzar-nos uns quants (uns que pararen taules i feren amanides, d’altres que feren un cartell per anunciar al món el que estàvem fent i uns altres muntàrem la logística de fer una paella per a vint i tants enmig d’hores de classe!!

Us deixem un reportatge que pretèn mostrar-vos com va anar el primer dinar solidari… Ah! I com que “amor con amor se paga”… he incorporat unes fotos de la protesta a la porta de l’Institut Ramon Turró i Darder, de Malgrat de Mar, perquè qui miri això vegi que som els mobilitzats per reivindicar el bé comú qui més ens solidaritzem amb les necessitats del món!! Gràcies companys!!

Primer dinar solidari a l’INS Ramon Turró i Darder, Malgrat de Mar.

L’altra cosa és que vaig demanar a companys i companyes si volien fer-se càrrec d’organitzar esmorzars solidaris… en farem 6, sis esmorzars. Vull agrair els valents i les valentes que s’arromangaran per cuinar o comprar i preparar un esmorzar i donar-lo al projecte. Aquí teniu (a falta de dues persones encara) una mostra de com seran de pantagruèlics els nostres esmorzars!!

CALENDARI ESMORZARS SOLIDARIS I MENÚ