Com seguir la Trailwalker

Nosaltres ja estem a punt per a la Trailwalker. Ho esteu els que no hi participeu directament per seguir-la a través de la xarxa? Aquestes són les claus principals:

  • L’organització ha posat en marxa una pàgina de seguiment en directe dels equips: Livetrail. Allà aniran sortint en temps reals els equips a mesura que vagin passant pels punts de control que hi haurà instal·lats durant la prova. Si voleu saber per on anem, recordeu el nostre dorsal (166) i el nostre nom (Wacky Walkers).
  • L’etiqueta oficial de Twitter és #TWIO, tot i que fins ara s’havia fet servir #trailwalker_IO i fins i tot #trailwalker. Si les utilitzeu totes tres segur que no us perdreu cap missatge.
  • Els equips que estan penjant fotos a Instagram utilitzen les mateixes etiquetes que a Twitter.

Si a banda de fer el seguiment a la xarxa, us acosteu en algun moment al recorregut, saludeu-nos! I si ens feu alguna foto i la compartiu a la xarxa, o ens esmenteu en algun lloc, utilitzeu també si us plau l’etiqueta #wackywalkers. Així podrem recopilar-ho tot després de la prova.

Per cert, recordeu que els nostres comptes de Twitter són @surfzone, @lidiabartolome, @jordiperez, @javierleiva, @calataiut i @lourdesbaltrons. Els caminadors segurament no direm gaire cosa durant la Trailwalker, però potser sí que ho faran els dos membres de suport.

Col·laborem econòmicament amb altres equips de la Trailwalker

Com ja us vam dir en un post anterior, ens hem trobat amb un petit excedent després d’assolir els 1500 euros obligatoris i hem decidit repartir-los a altres equips que els necessitessin per arribar al mínim.

Fet el recompte, l’excedent era de 310 euros. Hem mirat la llista d’equips als quals avui al matí els faltava menys d’aquesta quantitat i hem fet un sorteig per assignar-los els diners. Podeu veure l’enregistrament del sorteig punxant sobre la següent imatge:

Sorteig Wacky Walkers

Els agraciats han estat els següents dos equips:

No sabem si sense la nostra col·laboració haurien assolit els 1500. Potser sí, però en qualsevol cas esperem haver estat d’ajuda i ara segur que els veurem dissabte a la sortida d’Olot 🙂

El darrer entrenament pel Paseo de la Castellana

Divendres passat vaig haver de passar per Madrid per fer un canvi de trens. Arribava a l’Estació de Chamartín i havia d’agafar el següent a l’Estació d’Atocha, i tenia 90 minuts de marge.

Des que vaig comprar els bitllets havia previst desplaçar-me en metro, però durant el viatge fins a Chamartín vaig recordar que feia molt de temps que no trepitjava Madrid (hi vaig viure gairebé un parell d’anys) i que estaria bé poder aprofitar l’avinentesa i veure quelcom més que túnels i estacions. A banda… abans de la Trailwalker volia fer un darrer entrenament caminant a ritme vigorós. Així que vaig unir les dues coses i vaig pensar: i si provo de canvar d’estació a peu?

Google Maps em va dir que trigaria una hora i 35 minuts, però jo tenia 5 minuts menys i havia de validar bitllet, etc. D’altra banda, sé que els càlculs de Google Maps per als trajectes a peu preveuen un ritme de passeig, així que anant ràpid hauria de ser possible. Però… i els semàfors? El trajecte entre les dues estacions és totalment recte pel Paseo de la Castellana i, en el tram final, pel Paseo del Prado: en total, uns 8 km. Bé, com és de suposar perquè estic escrivint aquesta nota, vaig decidir-me a intentar-ho i el resultat va ser positiu: 8 km en una horeta i pocs minuts. Un entrenament inesperat, atípic i divertit 🙂

Chamartín - Atocha

Chamartín – Atocha

Símbol de prosperitat econòmica i espiritual

Símbol de prosperitat econòmica i espiritual

Centre de negocis de Florentino Pérez

Centre de negocis de Florentino Pérez

Jardí tropical a Atocha

Jardí tropical a Atocha

Caixaforum

Caixaforum

Chamartín

Chamartín

La bandera d'Ansar: per si no queda clar a quin país pertany Madrid :-P

La bandera d’Ansar: per si no queda clar a quin país pertany Madrid 😛

Teatre Fernán Gómez i Biblioteca Nacional

Teatre Fernán Gómez i Biblioteca Nacional

Centre d'operacions d'Ana Botella amb la Cibeles al davant

Centre d’operacions d’Ana Botella amb la Cibeles al davant

I aquesta setmana, bona alimentació i poc suor per arribar en condicions a la sortida d’Olot.

Els Wacky Walkers volem ajudar altres equips a participar a la Trailwalker

És oficial: aquest matí hem assolit els 1500 euros que són necessaris per poder participar a la Trailwalker i, per tant, el dia 20 d’abril serem a Olot amb el dipòsit ple d’il·lusió per prendre la sortida i assolir el segon repte d’aquesta experiència: arribar a Sant Feliu de Guíxols.

La prova és d’aquí a 11 dies, però per recaptar diners queden 10 dies així que el comptador de la nostra fitxa segueix obert per si algú vol col·laborar-hi directament. En aquest cas, moltes gràcies 🙂

Però nosaltres encara tenim programada o no acabada alguna acció encaminada a obtenir ingressos, així que ens trobarem el dia 19 amb una petita quantitat de diners. No sabem quant, poden ser 50 euros o poden ser 200, però el cas és que comptarem amb un petit fons per col·laborar amb els projectes d’Intermon Oxfam. Hem decidit que, ja que a nosaltres no ens calen per a participar i sigui com sigui acabaran essent un donatiu per a la prova, el que farem és donar aquesta quantitat a algun equip que el darrer dia els necessiti per garantir la seva participació. Potser, sí la cosa quadra, fins i tot en podem ajudar a més d’un! Ja ho veurem.

El procediment per determinar a qui ajudem no el tenim decidit, però una idea podria ser mirar quins són els susceptibles de beneficiar-se de la nostra ajuda i fer un sorteig. Hi anirem pensant…

Olot-Bescanó: 50 km de res!

bd650ff2990d11e2b8f122000a1f9345_7Divendres 29, vaig caminar 50 km per primer cop a la meva vida.

La meva germana Silvia (la meva entrenadora personal), el Josep (el meu suport particular) i jo mateixa vam sortir de Blanes a les 6 del matí. El Josep ens va deixar a Olot a quarts de 8 i cap a les 8 començàvem a caminar.

Vam fer el primer tram sense gairebé aturar-nos (bé, un pipi, em trec la sorra, etc.), gairebé 34 km en 5 hores. Vam caminar a bon ritme que només va disminuir una mica en pujar el coll d’en Bas (620 m).

Cap a les 13, vam arribar a Amer i vam entrar al poble per dinar (entrepà de llom i formatge, no us penseu), 40 minutets i en marxa!

Tot i que vaig seguir el consell del Javi i em vaig posar vaselina als peus, cap al km 35, vaig notar la primera butllofa al peu esquerre i, una miqueta més tard, la segona al peu dret.

Al km 40, vam decidir acabar la caminada a Bescanó i no a Salt, pensant que 50 km era una molt bona distància. Hi vam arribar a les 17 i el suport Josep ja ens esperava.

Al primer cartell indicador de Vies Verdes de Bescanó, la distància marcada era 49, 4 km. Com que volíem fer-nos la foto dels 50, vam caminar fins al següent i, ja ho veieu, 49, 9 km. Quina ràbia!

Vam acabar cansades però molt contentes. Les butllofes ja estan curades i ahir ja vaig fer la meva caminada rutinària per La Tordera. Ara la Silvia i jo busquem un moment en què ens puguem escapar per fer-ne una altra.

Les fotos AQUÍ

Lidia

Manresa-Montserrat fent més distància del compte

Després de la caminada Vic-Artés, al dia següent volia fer-ho una mica més suau per recuperar. Menys distància, tranquil…

Aquest era el pla i així va anar fins una miqueta abans d’arribar al km 13, quan em vaig equivocar en un trencant seguint una fletxa groga que no era (se suposava que seguia el Camí de Sant Jaume). Ho vaig fer amb dutbtes, però com que després vaig anar trobant altres fletxes grogues em va semblar que anava bé així que vaig continuar.

Fruit d’aquest error vaig fer uns 12km més del compte (6 d’anada i 6 de tornada), que a més van ser prou cansats ja que van incloure pujada i baixada doble de muntanya… i cursa davant d’un bou. Efectivament, vaig anar tirant fins a un creuament novament confús que em va portar a un cul-de-sac on un cartell prohibia seguir endavant i avisava a qui ho fes que s’endinsava en una finca amb animals en estat salvatge (i això que encara cent metres abans, travessant un petit rec, hi havia una enèssima fletxa groga). Total que, mentre estava pensant en la situació i traient la càmera per fer una foto del cartell, d’un lateral on no hi havia cap tanca en van sortir dos bous. Un d’ells es va quedar mirant i prou, però l’altre es va posar a bramular mentre trotava cap a mi amb molt mala cara. Com que el trot semblava convertir-se en cursa, vaig deixar-me estar de fotos i em vaig posar a córrer cap al lloc per on hi havia arribat… i vaig fer bé perquè calculo que el bou no devia estar a més de 10 metres (posa-n’hi 15 per si exagero fruit del moment de nervis). Per sort després de perseguir-me durant uns instants devia concloure que jo no era una amenaça i em va deixar seguir tan ràpid com vaig poder muntanya amunt.

Quan vaig creure que estava salvat, vaig parar a fer un mos i vaig seguir fins que vaig tornar al punt d’error. Des d’allà, ja vaig seguir el camí correcte fins al Monestir de Montserrat. Aquests darrers quilòmetres es van fer llargs, però finalment vaig poder arribar-hi en gairebé 8 hores i mitja. Van ser 37 km dels 25 previstos.

Restes que vaig fotografiar just abans de la trobada amb el bou

Restes que vaig fotografiar just abans de la trobada amb el bou (no és broma)

Montserrat quan encara faltava força estona per arribar-hi

Montserrat quan encara faltava força estona per arribar-hi

Vistes des de dalt

Vistes des de dalt

Arribant a Montserrat

Arribant a Montserrat

Perfil de l'entrenament

Perfil de l’entrenament (l’error es veu doble a la part central)

Track

Track

Vic – Artés pel Camí de Sant Jaume

Fins ara havia fet entrenaments suaus, molt allunyats de la Trailwalker (almenys en distància recorreguda). Així que fa uns dies em vaig animar a posar-me la motxilla i sortir de Vic en direcció a Artés pel Camí de Sant Jaume. En total són 44 km, menys de la meitat que la caminada solidària però en un terreny força més difícil (sobretot en la primera part, en la pujada a l’Estany).

En total van ser 8 hores de camí, inclosa petita parada a l’Estany per fer un cafè i en un altre punt proper a Calders per dinar. Una bona conclusió pels peus: la vaselina és miraculosa i gairebé garanteix que no hi haurà butllofes. Això sí, abans de posar el mitjó cal amarar el peu en tota la seva extensió.

Algunes fotos i el mapa (descarregueu el track):

Erugues en processó

Erugues en processó

Santa Maria de l'Estany

Santa Maria de l’Estany

Camí de Sant Jaume

Camí de Sant Jaume

Pel Bages

Pel Bages

Dades de perfil i temps

Dades de perfil i temps

Prop de Calders

Prop de Calders

Arribant a Artés

Arribant a Artés

Cliqueu la imatge per descarregar el track

Cliqueu la imatge per descarregar el track

Javi